Qüestionar-se, descodificar l’entorn, sacsejar la vida, indagar en la incertesa... són imprescindibles per renéixer, ressorgir, redescobrir-se, per deixar aflorar la intuïció que, enterrada sota la pols de la història, sota el pes de la cultura, ens instrueix en l’avançar.

Quan tenia 16 anys, la mare d’ Alba Ballús Galbany (La Garriga, 1976) va desenvolupar un càncer que, després d’un any de lluita molt dura, la va arrencar de la vida i del seu costat. Aquesta absència a través del temps, com a àvia, pels nets que no va conèixer, i saber que ja
ha viscut més anys que ella, són fets que han marcat l’Alba profundament.

Ara, en el trentè aniversari de la desaparició de la seva mare, l’artista, que ha estat tota la vida en contacte amb la pintura i la música, ha sentit un nou impuls per viure la vida, i la seva obra, des d’una altra perspectiva.

Llicenciada en Belles Arts per la Facultat de Barcelona i en cant pel Conservatori Superior de Música del Liceu. Ha obtingut diversos premis en cant i pintura. Ha realitzat exposicions individuals i col·lectives, així com concerts en els que projectava la seva obra pictòrica des de
1999 en diferents indrets d’Espanya, Andorra, Mèxic, Corea del Nord, Vietnam, Suècia i Japó.

Actualment és coordinadora d’estudis de la Fundació Universitària Martí l’Humà, professora de dibuix i pintura a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de la Garriga, professora de cant a l’Escola de Música Amics de la Unió i coach vocal de les produccions del Cor Veus al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.