Bé, és el primer cop que estic dins d’una xarxa d’artistes. Mai m’he definit com a artista, sinó com a fotògraf professional, com a fotògraf d’ofici. Sempre he treballat per encàrrec i normalment no treballo sol, sinó amb equips formats per estilistes, perruqueria, direcció d’art…

Per tant, no considero que l’obra final sigui una cosa tan personal, perquè hi ha sempre moltes implicacions i moltes persones que hi participen. I, de vegades, el repte és precisament que, malgrat totes aquestes interferències, un acabi fent alguna cosa que senti seva. Aquest seria, per mi, el gran repte.

Potser la part més personal de la meva feina són els retrats. Tot i que, com ja et deia, també hi ha moltes interferències perquè són encàrrecs (normalment per revistes de Moda), penso que és en el retrat on puc donar més la meva visió. I és també el que, si mires la meva feina en conjunt, té més coherència.

Jo definiria els meus retrats com a retrats elegants, amb una llum molt natural, sense grans estridències. Busco una mica la mirada de la persona, que encaixi dins d’un entorn, dins d’un estilisme i de tota aquesta voràgine que hi ha al voltant. Aconseguir una certa naturalitat, de vegades, ja és prou un èxit en si mateix.

I poc més. Al final, és l’obra qui ha de parlar. Està bé explicar-ne una miqueta, però el millor és que la gent cliqui l’enllaç i s’entretingui veient tots aquests retrats.